GeneCapriles

Na Bel i n’Emili es graduen

// Junio 20th, 2010 // No Comments » // artes

(Ultima Hora)

(Diario de Mallorca)

Parte médico

// Marzo 28th, 2010 // No Comments » // salud

En Zoltan arrossega una tos d’hivern que amb l’arribada de la primavera sembla afluixar, na Mariona millora de la seva neumònia tot i que encara està pendent de proves i proves que encara rodolen per la Seguretat Social, n’Irina està sortint d’una sinusitis, n’Abril va passar per la Rotger on li varen posar un enema (vulgo lavativa) i al cap d’uns dies na Lluci va repetir l’experiència (”per què a ella se queda a l’hospital i jo no m’he quedat mai?”), a n’Emili Junior se li han reproduit les molèsties gàstriques d’altes vegades i ara en Miquel Àngel, el metge de la família, li ha diagnosticat una hernia de hiato, i na Cati, massatjista recén diplomada, ja no té els símptomes (mal de cap) provocats pels exàmens…

I a l’altra banda de l’oceà Renato Capriles ja por caminar i es recupera d’aquella caiguda que va sofrir fa uns mesos quan va caure de l’escenari des d’on dirigia un concert de Los Melódicos.

Torna

// Marzo 28th, 2010 // No Comments » // artes, estudios

Es veritat què la passa del temps és inexorable -es pot constatar amb les primeres canes de qui escriu això- però no és menys veritat que el temps teatral és una altra cosa (i no necessitaria ni un parell de classes de semiòtica teatral per explicar-lo) però que pot presentar (mimesi) un ritus intemporal (cíclic) amb una estètica que suposa un compendi ben trempat del pop dels seixanta, el hippisme dels setanta, el gore dels vuitanta i el house del noranta. L’espectacle juga amb els límits de la teatralitat combinant llenguatges (enregistrament de vídeo i so o només de una de les dues, acció directa, gest, paraula…) amenaçant amb transgredir els límits entre l’espectador i la sala, creant possibilitats i expectatives sobre el públic – alerta amb la protecció de plàstic dels espectadors de les primeres fileres, la veu en off que indica, mentre diu i no diu, que això s’ha acabat i el públic se’n va, o l’angoixant foscor de la sala en certs moments -, que malgrat la no conclusió (per què no anaren més enllà?) induïa a un estat d’inquietud on es pensava que tot podia passar; però el pànic es tornava en rialla, l’absurd acabava prenent una vessant còmica i tot d’una, venia la següent proposta. O hauríem de dir gag? Vet aquí el punt d’inflexió, i també de diferència amb l’espectacle dels vuitanta. La provocació en definitiva era una gamberrada, la transgressió es reconduïa cap a un estat d’hilaritat permanent. Ah, es tractava d’una broma!.

Hom pot pensar què aquí radica un element de fracàs, de frau. Com que no havien gosat a arribar fins el final, com què el públic en realitat no havia sentit por ni menyspreu, idò sembla que tot s’ha quedat en un exercici d’uns escolanets ben aplicats. No som d’aquesta opinió. Crec que es tracta d’una elecció conscient, valenta i compromesa. Què no hi eina més eficaç, intel·ligent i corrosiva que l’humor per exercir una crítica ferotge (o subtil, segons els casos) contra el que sigui, sense adonar-se’n, i passant-lo genial, i deixant el públic amb ganes de tornar i fer caixa? …Ben doblegada, que diuen. Doncs aquí tenim la transgressió, pur frenesí. Visca la no existent segona part de la Poètica (d’Aristotil, oiga)!.

Juan Antonio Arranz: Torna a l’ESADIB, al seu blog Educarmirada, sobre el muntatge presentat a l’ESADIB per tres estudiants de Quart, un d’ells Emili Gené González (aka Junior)

Emili Junior, nuevo creador

// Enero 16th, 2010 // No Comments » // artes

Emili Gené, Antoni Lluís Reyes y Mariona Surribas, cuyos textos se interpretarán en una lectura dramatizada en el Teatro Principal en abril, son los ganadores de la primera convocatoria del certamen Nuevos Creadores 09.
Los textos galardonados son Amb autoritat, naturalment, de Gené; Role game, de Reyes; y Duet d’escena: l’exiliat i D’un mite, de Surribas.
El Consell de Mallorca recordó que este certamen para dramaturgos jóvenes, convocado por la Fundación Teatre Principal de Palma y la Escuela Superior de Arte Dramático de Balears, ESADIB, tiene el objetivo de “ayudar a los nuevos autores”.
(Diario de Mallorca, 14-01-10)

La noticia también apareció el jueves día 14 en los periódicos impresos. A esperar ahora la lectura dramatizada en el Principal. Estaremos allí.

Junior 33

// Noviembre 22nd, 2009 // No Comments » // cumples

Avui n’Emili cumpleix 33 anys: una edat respectable, que mereix un cap de setmana amb massatges a un hotelet de Cala Rajada, tal com li ha regalat na Bel

Mission 5, el vídeo

// Septiembre 27th, 2009 // No Comments » // artes

El grup Apoltronats (Pau, David, Emili) ha presentat aquest treball de mim a Palma (ESADIB, com a exercici de curs), a Vigo (Coruña) i a Sueca (València)

Misión 5 cumplida

// Septiembre 21st, 2009 // No Comments » // artes

El sábado regresó Emili después de haber representado el espectáculo Mission Five en la Mostra Internacional de Mim de Sueca (Valencia) el día anterior. Dos funciones al aire libre, una a las 9 de la noche con niños que tuvieron que ahuyentar, y otra a la 1 de la madrugada.
Pronto, algún vídeo para los fans que todavía no han podido ver el sketch