(Diario de Mallorca)

De la classe Formació rítmica i dansa que imparteix n’Irina i que ella mateixa gravà.

Es veritat què la passa del temps és inexorable -es pot constatar amb les primeres canes de qui escriu això- però no és menys veritat que el temps teatral és una altra cosa (i no necessitaria ni un parell de classes de semiòtica teatral per explicar-lo) però que pot presentar (mimesi) un ritus intemporal (cíclic) amb una estètica que suposa un compendi ben trempat del pop dels seixanta, el hippisme dels setanta, el gore dels vuitanta i el house del noranta. L’espectacle juga amb els límits de la teatralitat combinant llenguatges (enregistrament de vídeo i so o només de una de les dues, acció directa, gest, paraula…) amenaçant amb transgredir els límits entre l’espectador i la sala, creant possibilitats i expectatives sobre el públic – alerta amb la protecció de plàstic dels espectadors de les primeres fileres, la veu en off que indica, mentre diu i no diu, que això s’ha acabat i el públic se’n va, o l’angoixant foscor de la sala en certs moments -, que malgrat la no conclusió (per què no anaren més enllà?) induïa a un estat d’inquietud on es pensava que tot podia passar; però el pànic es tornava en rialla, l’absurd acabava prenent una vessant còmica i tot d’una, venia la següent proposta. O hauríem de dir gag? Vet aquí el punt d’inflexió, i també de diferència amb l’espectacle dels vuitanta. La provocació en definitiva era una gamberrada, la transgressió es reconduïa cap a un estat d’hilaritat permanent. Ah, es tractava d’una broma!.

Hom pot pensar què aquí radica un element de fracàs, de frau. Com que no havien gosat a arribar fins el final, com què el públic en realitat no havia sentit por ni menyspreu, idò sembla que tot s’ha quedat en un exercici d’uns escolanets ben aplicats. No som d’aquesta opinió. Crec que es tracta d’una elecció conscient, valenta i compromesa. Què no hi eina més eficaç, intel·ligent i corrosiva que l’humor per exercir una crítica ferotge (o subtil, segons els casos) contra el que sigui, sense adonar-se’n, i passant-lo genial, i deixant el públic amb ganes de tornar i fer caixa? …Ben doblegada, que diuen. Doncs aquí tenim la transgressió, pur frenesí. Visca la no existent segona part de la Poètica (d’Aristotil, oiga)!.

Juan Antonio Arranz: Torna a l’ESADIB, al seu blog Educarmirada, sobre el muntatge presentat a l’ESADIB per tres estudiants de Quart, un d’ells Emili Gené González (aka Junior)

Emili Gené, Antoni Lluís Reyes y Mariona Surribas, cuyos textos se interpretarán en una lectura dramatizada en el Teatro Principal en abril, son los ganadores de la primera convocatoria del certamen Nuevos Creadores 09.
Los textos galardonados son Amb autoritat, naturalment, de Gené; Role game, de Reyes; y Duet d’escena: l’exiliat i D’un mite, de Surribas.
El Consell de Mallorca recordó que este certamen para dramaturgos jóvenes, convocado por la Fundación Teatre Principal de Palma y la Escuela Superior de Arte Dramático de Balears, ESADIB, tiene el objetivo de “ayudar a los nuevos autores”.
(Diario de Mallorca, 14-01-10)

La noticia también apareció el jueves día 14 en los periódicos impresos. A esperar ahora la lectura dramatizada en el Principal. Estaremos allí.

|

|

Na Rosa participà com a solista en el muntage Els ocells d’Aristòfanes, que es presentà el dilluns 14 a la UIB i el dimarts 15 al Teatre Principal.
Aquesta és la fitxa tècnica de l’espectacle:

Companyia: Mag Teatre
Els ocells és una crítica del muntatge social de fa 2.500 anys i d’ara, és a dir, de situacions de democràcia en què l’aparell legislatiu, judicial i executiu (policial) es menja les persones. L’obra clama per una nova societat en què cadascú sigui lliure per desenvolupar al màxim la seva potencialitat, sense estar lligat a tantes obligacions socials.
Els protagonistes, fastiguejats de la seva ciutat, saturada de judicis i de plets, han de fundar-ne una de nova, al cel, amb els ocells.
Direcció: Antoni Artigues
Direcció de les musicacions: Noemi Berbel
Direcció del cor: Joana M. Furió
Interpretació: Joan Miquel Muñoz, Rosa Gené, Andreu Bennàssar, Ana M. González, Miquel Josep Salom, M. del Mar Tugores, Alicia Olivares, Marc García-Delgado, Cristina Cañellas, Javier Robles, David Silva, Carles Sastre, Jeroni Bisañez, Jacobo Sanchis, Maria Pilar Nicolau, Jaume Llodrà, Toni Vaquer, Ismael Algaba, Cristina Fullana, Maria del Mar Margarit, Sílvia Puertas, Miquel Obrador, Helena Vives, Esperança Pomar, Aina M. Mora, Marc Grasses, Miquel Femenias
Escenografia i il·luminació: Pere Vicenç
Actualització del text: Antoni Artigues i Pere Viçens
Músiques: curs de Llenguatge musical II

L’obra és el resultat d’un treball col·lectiu, amb la participació de tot el grup d’alumnes de Català de 2n de Magisteri, que feren i interpretaren (veus i instruments) tota la banda sonora: una feina vitalista, feta amb ganes i que resultà molt entretinguda per la gran quantitat de personatges, melodies i escenes que s’entrecreuen