Archive for artes

estreno de abril como bailarina

// Febrero 27th, 2010 // No Comments » // artes


Un momento del acto profondos para Haití de la Escuela de Ballet de Francisca Tomás. En la segunda fila, la segunda por la izquierda, Abril, en su primera presentación de bailarina. 20 de febrero 2010, sala de actos del Colegio San Francisco. Palma de Mallorca.

La dama y él

// Febrero 16th, 2010 // No Comments » // artes

Emili Junior, nuevo creador

// Enero 16th, 2010 // No Comments » // artes

Emili Gené, Antoni Lluís Reyes y Mariona Surribas, cuyos textos se interpretarán en una lectura dramatizada en el Teatro Principal en abril, son los ganadores de la primera convocatoria del certamen Nuevos Creadores 09.
Los textos galardonados son Amb autoritat, naturalment, de Gené; Role game, de Reyes; y Duet d’escena: l’exiliat i D’un mite, de Surribas.
El Consell de Mallorca recordó que este certamen para dramaturgos jóvenes, convocado por la Fundación Teatre Principal de Palma y la Escuela Superior de Arte Dramático de Balears, ESADIB, tiene el objetivo de “ayudar a los nuevos autores”.
(Diario de Mallorca, 14-01-10)

La noticia también apareció el jueves día 14 en los periódicos impresos. A esperar ahora la lectura dramatizada en el Principal. Estaremos allí.

Demi plié

// Diciembre 20th, 2009 // No Comments » // artes

Abril i Luti van a classes de ballet a l’escola de Francisca Tomàs que tenim a prop de ca nostra, després de dos anys de fer dansa lliure amb na Laura Girotto a espai-R, també a prop de ca nostra.
Aquest dijous dia 17 de desembre feren la classe oberta del grup de n’Abril, i aquí teniu una mostra fotogràfica (a Flickr en teniu més)

| classe Abril ballet

|

Els ocells

// Diciembre 18th, 2009 // No Comments » // artes

ocells

Na Rosa participà com a solista en el muntage Els ocells d’Aristòfanes, que es presentà el dilluns 14 a la UIB i el dimarts 15 al Teatre Principal.
Aquesta és la fitxa tècnica de l’espectacle:

Companyia: Mag Teatre
Els ocells és una crítica del muntatge social de fa 2.500 anys i d’ara, és a dir, de situacions de democràcia en què l’aparell legislatiu, judicial i executiu (policial) es menja les persones. L’obra clama per una nova societat en què cadascú sigui lliure per desenvolupar al màxim la seva potencialitat, sense estar lligat a tantes obligacions socials.
Els protagonistes, fastiguejats de la seva ciutat, saturada de judicis i de plets, han de fundar-ne una de nova, al cel, amb els ocells.
Direcció: Antoni Artigues
Direcció de les musicacions: Noemi Berbel
Direcció del cor: Joana M. Furió
Interpretació: Joan Miquel Muñoz, Rosa Gené, Andreu Bennàssar, Ana M. González, Miquel Josep Salom, M. del Mar Tugores, Alicia Olivares, Marc García-Delgado, Cristina Cañellas, Javier Robles, David Silva, Carles Sastre, Jeroni Bisañez, Jacobo Sanchis, Maria Pilar Nicolau, Jaume Llodrà, Toni Vaquer, Ismael Algaba, Cristina Fullana, Maria del Mar Margarit, Sílvia Puertas, Miquel Obrador, Helena Vives, Esperança Pomar, Aina M. Mora, Marc Grasses, Miquel Femenias
Escenografia i il·luminació: Pere Vicenç
Actualització del text: Antoni Artigues i Pere Viçens
Músiques: curs de Llenguatge musical II

L’obra és el resultat d’un treball col·lectiu, amb la participació de tot el grup d’alumnes de Català de 2n de Magisteri, que feren i interpretaren (veus i instruments) tota la banda sonora: una feina vitalista, feta amb ganes i que resultà molt entretinguda per la gran quantitat de personatges, melodies i escenes que s’entrecreuen

El canon de Pachelbel, deconstruido

// Noviembre 8th, 2009 // No Comments » // artes

El canon de Pachelbel nos acompaña en casa desde hace años. Catalina se empeñó en aprender algunos compases al piano, y esta fijación ha sido heredada por las dos pequeñas, que de vez en cuando repasan las notas de rigor en el teclado.
O sea que esta versión del espectáculo Pagagnini que vi, escuché y reí anteayer en el Auditorium entra en los anales familiares con todos los honores. Es más, como homenaje: imposible encontrar una versión de esta categoría:

10 meses y 1 día

// Octubre 19th, 2009 // 1 Comment » // artes, estudios, trabajos

Hace 10 meses y 1 día que commencé la etapa más dura de toda mi vida. ¿Se preguntaran cuál? Ya les diré yo “Cuál”.
Sobre esta misma fecha el año pasado yo disfrutaba de la vida estudiantil. Me levantaba a las 7:30 de la mañana y me pasaba las 8 horas diarias en el instituto y después volvía a casa para hacer un poco la vaga. Lo que toca.
El año escolar terminó y me toco pasarme el verano clavando los codos para poder aprobar y irme a prácticas. ¿Qué Qué? Resulta que soy Auxiliar de Enfermería, por lo tanto se supone que he de trabajar en una Clínica o Hospital. Pero eso no es lo importante.
Hace un año realice el FP de grado medio para ser Auxiliar que consistía en 1 año y 3 meses de práctica. De Octubre a Diciembre. Pero como yo tuve que ir a Septiembre empecé un poquito después, pero dentro del mismo Octubre. ¡No pasa nada!
Bien, aprobé evidentemente y así que puede hacer las prácticas. Los 3 mejores meses de mi vida. Lo pase genial. Era la mujer más feliz del mundo.
Claro está pasaron los 3 meses y me hice la gran pregunta ¿Y después QUÉ?
Como soy escritora y una gran soñadora tenía en la cabeza un millón de cosas que quería hacer : Un grado superior, trabajar, el carnet de coche, estudiar inglés… etc. Pero en esta vida no se puede hacer todo.
Primero comencé con las 2 primeras. Pero no había ningún FP que me gustara, luego buscar trabajo… ¡La bendita crisis! y después venía las otras dos.
Decidí que ya era hora de volver a mi ciudad natal para visitar a la familia y ser un poco la niña mimada. Así que hice mis maletas y me fui a Venezuela. Don’t worried be happy me dije.  Entre el calor tropical comencé a tomar clases de inglés y algo de coche. Pasaron mis 3 meses sabáticos y volví a hacerme la bendita pregunta ¿Y después QUÉ?
Y ahí comenzó todo…
Días enteros para comerme los mocos, aburridos, mirando las musarañas y con la cabeza en el mundo de Yupie. Pero como soy una persona inquieta entré a la Autoescuela y me apunté a unas clases de inglés. Pero eso no ocupaba todo mi tiempo libre, y mi cabeza seguía en otro lugar muy lejos. Cogi mi bolso y a patearme las calles en busca de trabajo.
Pensaba que mi vida seguiría así el resto de mi existencia hasta que algún Hospital necesitara de mis servicios y apareció delante de mi. Una oportunidad que no podía dejar escapar.
¿Quieres hacer de tus manos unas profesionales?
¡Si!
Directa a casa le comenté a mi mamá y a Emili para hacer un curso de Quiromasaje, puesto que tengo las manos idóneas para eso. Mi madre se mostró encantada para financiarme el curso.
Han pasado 10 meses y 1 día y por fin podré utilizar mi cabeza. No me ocupara todos los días de la semana pero tendré mi mente funcionando en algo que me gusta.
¿No es genial?

Rosa gimnasta rítmica

// Octubre 1st, 2009 // No Comments » // artes

De quan na Rosa feia gimnàstica rítmica fa uns quinze? anys

Vicky gimnasta (1)

// Septiembre 30th, 2009 // No Comments » // artes

De quan na Vicky feia gimnàstica rítmica, fa uns 12 ó 13 anys:

De vuelta al teclado

// Septiembre 30th, 2009 // No Comments » // artes

PHVsPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19hYm91dDwvc3Ryb25nPiAtIE5vdMOtY2llcywgYXJ0aWNsZXMsIGZvdG9zLCB2w61kZW9zIGkgbcOpcyBkZWxzIGZhbWlsaWFycyBpIGFtaWNzIGRlIG5cJ0lyaW5hIGkgblwnRW1pbGk8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19hYm91dGxpbms8L3N0cm9uZz4gLSBodHRwOi8vZ2VuZWNhcHJpbGVzLmVzL2Fib3V0PC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29fYWRzX3JvdGF0ZTwvc3Ryb25nPiAtIHRydWU8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19hZF9pbWFnZV8xPC9zdHJvbmc+IC0gaHR0cDovL3d3dy53b290aGVtZXMuY29tL2Fkcy93b290aGVtZXMtMTI1eDEyNS0xLmdpZjwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2FkX2ltYWdlXzI8L3N0cm9uZz4gLSBodHRwOi8vd3d3Lndvb3RoZW1lcy5jb20vYWRzL3dvb3RoZW1lcy0xMjV4MTI1LTIuZ2lmPC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29fYWRfaW1hZ2VfMzwvc3Ryb25nPiAtIGh0dHA6Ly93d3cud29vdGhlbWVzLmNvbS9hZHMvd29vdGhlbWVzLTEyNXgxMjUtMy5naWY8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19hZF9pbWFnZV80PC9zdHJvbmc+IC0gaHR0cDovL3d3dy53b290aGVtZXMuY29tL2Fkcy93b290aGVtZXMtMTI1eDEyNS00LmdpZjwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2FkX3VybF8xPC9zdHJvbmc+IC0gaHR0cDovL3d3dy53b290aGVtZXMuY29tPC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29fYWRfdXJsXzI8L3N0cm9uZz4gLSBodHRwOi8vd3d3Lndvb3RoZW1lcy5jb208L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19hZF91cmxfMzwvc3Ryb25nPiAtIGh0dHA6Ly93d3cud29vdGhlbWVzLmNvbTwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2FkX3VybF80PC9zdHJvbmc+IC0gaHR0cDovL3d3dy53b290aGVtZXMuY29tPC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29fYWx0X3N0eWxlc2hlZXQ8L3N0cm9uZz4gLSBkZWZhdWx0LmNzczwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2N1c3RvbV9jc3M8L3N0cm9uZz4gLSA8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19jdXN0b21fZmF2aWNvbjwvc3Ryb25nPiAtIDwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2ZlZWRidXJuZXJfdXJsPC9zdHJvbmc+IC0gPC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29fZ29vZ2xlX2FuYWx5dGljczwvc3Ryb25nPiAtIDwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2hvbWU8L3N0cm9uZz4gLSBmYWxzZTwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX2hvbWVfYXJjaGl2ZXM8L3N0cm9uZz4gLSA8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19ob21lX2ZsaWNrcl9jb3VudDwvc3Ryb25nPiAtIDEwPC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29faG9tZV9mbGlja3JfdXJsPC9zdHJvbmc+IC0gaHR0cDovL3d3dy5mbGlja3IuY29tL3Bob3Rvcy9nZW5lY2FwcmlsZXM8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19ob21lX2ZsaWNrcl91c2VyPC9zdHJvbmc+IC0gNDE0ODA3NzNATjA1PC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29faG9tZV9saWZlc3RyZWFtPC9zdHJvbmc+IC0gMTA8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19ob21lX3Bvc3RzPC9zdHJvbmc+IC0gMTA8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19sb2dvPC9zdHJvbmc+IC0gPC9saT48bGk+PHN0cm9uZz53b29fbWFpbnJpZ2h0PC9zdHJvbmc+IC0gZmFsc2U8L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19tYW51YWw8L3N0cm9uZz4gLSBodHRwOi8vd3d3Lndvb3RoZW1lcy5jb20vc3VwcG9ydC90aGVtZS1kb2N1bWVudGF0aW9uL2lycmVzaXN0aWJsZS88L2xpPjxsaT48c3Ryb25nPndvb19uYXY8L3N0cm9uZz4gLSBmYWxzZTwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX3Nob3J0bmFtZTwvc3Ryb25nPiAtIHdvbzwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX3RhYnM8L3N0cm9uZz4gLSBmYWxzZTwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX3RoZW1lbmFtZTwvc3Ryb25nPiAtIElycmVzaXN0aWJsZTwvbGk+PGxpPjxzdHJvbmc+d29vX3ZpZGVvPC9zdHJvbmc+IC0gZmFsc2U8L2xpPjwvdWw+